EL MICO

Un mico és antropomorf amb la cua llarga.

 Són membres de la subfamília dels primats, i això inclou als éssers humans. S'anomena micos qualsevol primat hominoïdeu:

·      " ximpanzés"

·      " bonobos"

·       "goril·les"

·       "orangutans"

·         "gibons"

 aquests no són micos, ja que no tenen cua. Tampoc és possa aquesta denominació als primats de cua curta, als quals el nom mes popula es de “mones”.

CARACTERÍSTIQUES

Els micos són àgils grimpant entre els arbres. Adaptació arbòria, tenen els ulls en posició frontal i mans i peus prènsils. Principalment mengen fruita i llavors. Viuen només a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica.

En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el mico encarnava el mal i era una caricatura grotesca de l'home

CUC DE SEDA

 És un insecte lepidòpter de la família dels bombícids. Té metamorfosi completa; vol dir que abans d'arribar a la fase d'adult ha de passar per més d'una fase. El cuc de seda és la fase larvària d'aquesta espècie.

La cria d'aquesta espècie s'inicià a la Xina, cap a l'any 2500 aC. Més tard va ser introduïda a nombrosos països, on actualment hom la cultiva industrialment per obtenir la seda.


EL SEU CICLE

• Fase primera: L'ou

-Els que s'acaben de pondre són tous i de color groc. Poc a poc es van sen mes foscos i mes durs .Els ous que es quedin grocs o blancs són ous estèrils.

- Triguen entre 15 i 20 dies a fer l'eclosió a una temperatura entre 20 i 24 °C. Passat el temps oportú (gairebé un any), a la primavera, de dins dels ous surten unes petites larves de color gris fosc, peludes i que no superen els 3 mm de longitud.

• Fase segona: L'eruga

Quan surten les erugues  són fosques i petites. El seu primer aliment és la closca de l'ou. L'eruga per poder surtir de l'ou s'ha de  menjar el foradet de closca per on surten. Després el seu únic aliment seran les fulles tendres de morera.
Al cap de tres o quatre dies realitzen una muda, . Realitza un total de quatre mudes, passant per cinc etapes diferents.Fins que no generen els seus organs no surt de la seva pell, tot deixant-la enrere. La màscara que conformava el cap i les mandíbules, cau, deixant pas a la formació de les noves. Al final d'aquesta fase els cucs de seda són d'un color blanquinós, alguns amb ratlles grises

També es dedica a fabricar el capoll de seda, on passarà a la tercera fase de la seva vida. La primera seda, no gaire valuosa per als humans. Utilitzen prop d'un quilòmetre de seda per construir el capoll.

• Tercera fase:Crisàdile

Quan ha acabat de fer el capoll, el cuc de seda descansa, i uns dies més tard fa una nova muda. converteix en una mena de mòmia anomenada nimfa, , amb una coberta que al principi és flonja i transparent, però que al cap d'una estona es fa més dura i opaca. La nova forma es perfila en el contorn. On abans hi havia les potes de cuc ara hi ha unes pigues. Durant aquesta fase, mentre que a poc a poc es van definint els ulls, les antenes, les noves potes i el que més endavant seran les ales.

• Quarta fase: imago

En aquesta fase  és ja una papallona de seda. Per sortir del capoll té un líquid especial que fa que la seda es desenganxi. Tot i l'ús d'aquest líquid, la papallona ha de fer un gran esforç per sortir. Sovint necessita trencar una mica la seda, un fil molt resistent.Han de fer una pressió molt forta . És per això que al principi no poden volar. És en aquest moment també quan els mascles i les femelles s'aparellen. Un cop acabat l'aparellament les papallones ja poden volar i les femelles es dediquen a pondre els ous.






 

TORTUGUES MARINES

Hi ha 3 tipus de tortugues:
Les tortugues de terra són herbívores; les d'aigua dolça, carnívores i les de mar, omnívores.

Els quelonioideos (Chelonioidea) son una família de tortuges que comprende las tortuges marines. Consta de dos famílies actuales:cheloniidae y Dermochelyidae, que inclouen set o vuit espècies vives. Algunes de aquestes espècies viuen en casi tots els oceans.

• Descripció

 Les tortugues marines tenen unes closques que s'uneixen lateralment, que les protegeix dels  depredadors i les variacions en la temperatura. No obstant això, no tots els closques de les  tortugues d'avui en dia són iguals.

 Poden viure de 150 a 200 anys segons la seva espècie. Poden aconseguir 27 km /  35 km/  nedant al mar. Tenen un coll format per 8 vèrtebres, el que no poden introduir dins de la  closca, i tenen en general poca mobilitat.

• Hàbits

La seva temperatura corporal es veu afectada per les condicions del medi. Regulen la seva temperatura alterant el seu comportament,

El sentit de l'olfacte en les tortugues marines és feble però el de la vista es desenvolupa millor en aquestes que en les terrestres. El sentit de l'oïda és molt agut.

• Reproducció

Els mascles solen ser més petits que les femelles i tenen la cua més llarga i ampla. Les femelles son les que dipositen els ous a la platja. Tenen un orifici que té doble propòsit: Expulsar l'excrement i la reproducció. El penis de la tortuga mascle  es a través d'aquest orifici. Maduren sexualment a l'edat de 6 a 8 anys

• Incubació

Els ous triguen 2 a 3 setmanes a formar-se dins de la femella.

Per realitzar la posada les tortugues fan un forat d'entre 40 cm a 60 cm en els que posen  50 a 100 ous.

La incubació pot durar entre 40 o 70 dies

Les  marines tenen un creixement que no es interrumpit durant tota la seva vida. En néixer, les tortugues poden pesar 50 g, en un any 2 kg, als 3 anys 20 kg i 300 kg en la maduresa (14 anys). 

BONSAI

- Bonsai és una paraula d'origen japonès que significa literalment bon = 'safata' + sai = 'naturalesa'

• ORIGEN:

Es va originar a la Xina fa uns dos mil anys, com a objecte de culte i és símbol de la eternida. Presenta un pont entre el diví i l'humà, el cel i la terra.

• CULTIU:

Cal conrear a l'exterior durant tot l'any i han de protegir-se de les temperatures baixes durant l'època més freda.

• REG:

S'ha de regar quan la superfície de la terra comença a assecar-se i de forma abundant. S'ha de ficar una regadora de forats fins, per així aportar més oxigen.

La primera vegada, es rega per humitejar la terra per sobre i una segona vegada fins que l'aigua surti pels forats de drenatge del test, evitant l'embassament de la terra.

FLOR LOTO

- La flor de lotus és una planta aquàtica de la família de les nelumbonáneas. És originària d'Àsia.

• Descripció: 

La flor de lotus és una planta aquàtica rizomatosa, les tiges poden arribar fins a 1 metre de longitud. Té unes fulles de color verd blavós de diferents mides.

• Distribucion i habitat: 

Per que es desenvolupi sense problemes ha d'estar situada en zona amb llum. A més, el terreny ha de tenir almenys 15 centímetres de profunditat.

AL·LÈRGIA AL SOL

•   AL·LÈRGIA AL SOL I CAUSES:

L'erupció polimorfa lumínica (EPL) o al·lèrgia al sol consisteix en una reacció anormal a la llum que produeix l'aparició de lesions a la pell després de l'exposició directa a la llum solar.

Encara no es coneix la causa exacta per la qual es produeix aquesta reacció de la pell davant la llum del sol. Aquesta malaltia és més freqüent a l'inici de la primavera ia l'estiu perquè és quan la pell passa més temps exposada a la llum solar.

El diagnòstic és fonamentalment clínic.

• SÍMPTOMES:

Els símptomes més freqüents són picor, dolor i enrogiment de la pell. Les lesions solen aparèixer unes poques hores o diversos dies després de l'exposició solar.

La forma de les lesions és molt variada, les més freqüents és l'aparició de:

• Pàpules (lesions de menys d'un centímetre de grandària, sobreelevades i ben definides), 
• Papulovesículas (similars a les anteriors ia les que se sumen petites butllofes amb contingut líquid en el seu interior), 
• Plaques (presenten una major grandària), 
• Lesions eritematoses multiformes (és a dir, lesions enrogides de moltes formes diferents).

ALGUES

Són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen lafotosíntesi. Les algues pluricel·lulars tenen totes les cèl·lules del mateix tipus. Les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la.I no tenen un teixit epidèrmic.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació, o mitjançant espores, i sexualment, mitjançant gàmetes. En general, la seva reproducció és alternant, és a dir, s'alterna una reproducció mitjançant espores amb una reproducció mitjançant gàmetes.

TIPUS:

• Algues blaves.
• Algues fragel·lades.
• Algues grogues o diatomees.
• Algues verdes.
• Algues brunes.
• Algues vermelles.

Característica

Les algues són un tipus de verdura clàssica de la cuina de l'Àsia oriental, i més modernament de la vegetariana occidental; aporten moltes vitamines i minerals.